Les enquestes són la fotografia d'un moment concret i com a tal cal prendre-les. Tot i així, quan la imatge que projecten es repeteix al llarg de dies, setmanes i mesos, aleshores cal parlar de tendència. I la tendència, a hores d'ara, quan falten seixanta dies per a les eleccions britàniques, és que l'SNP serà decisiu a l'hora de lliurar la clau de Downing Street a un dels dos aspirants –David Cameron (tory i primer ministre actual) i Ed Miliband (laborista i cap de l'oposició)– a esdevenir el proper premier de sa Majestat.
En el cas de l'SNP, però, la tria ja ha estat anunciada. Si cal donar suport a algú, es decantaran per l'aspirant laborista, tot i que, com divendres apuntava Nicola Sturgeon, primera ministra d'Escòcia i cap del partit, sense arribar a una coalició formal. La possibilitat que els mateixos escocesos que fa uns mesos feien campanya per la independència siguin els kingmakers de la propera legislatura de Westminster preocupa uns sectors de l'establishment britànic. Alhora, i paradoxalment, en tranquil·litza uns altres. Sempre a partir de l'anàlisi de què és més perjudicial o convenient per a la unió.
El Partit Laborista d'Escòcia va celebrar abans d'ahir una trobada especial d'un dia per ultimar els detalls de cara a la imminent campanya electoral, que començarà el darrer dia de març, vint-i-quatre hores després de la dissolució dels Comuns. La trobada laborista oscil·lava entre dos pols poc menys que irreconciliables. No fer massa sang contra els nacionalistes, per si de cas els necessiten per regnar a Downing Street, però fer-ne prou per dir a un electorat que sembla que els ha girat l'esquena que el vot a l'SNP és, a la pràctica, un vot per a Cameron. Un missatge poc clar i de difícil penetració.
El cert és que la jornada de feina laborista no pot arribar en un pitjor moment quant a expectatives de vot del partit, si més no, a Escòcia. Dimecres passat, dues enquestes diferents, l'una publicada al diari The Guardian, i l'altra difosa per l'extresorer del Partit Conservador Michael Ashcroft, Lord Ashcroft —un home de negocis amb una fortuna que supera els mil milions de dòlars i que, entre altres activitats, es dedica a la demoscòpia, amb resultats sempre sorprenentment encertats—, confirmaven que cap dels dos grans partits (tories i laboristes) tindrà majoria absoluta als Comuns.
Tots els sondejos, de fet, presenten els conservadors i els laboristes molt
a prop de l'empat tècnic. En conseqüència, Westminster s'encamina cap al trencament del bipartidisme (amb el concurs, sempre en segon pla, dels liberal demòcrates) tradicional de la política britànica posterior a la Segona Guerra Mundial. I d'acord també amb la majoria de les enquestes, a més de les ja comentades, les eleccions del 7 de maig obren la porta a un nou actor fonamental, el Partit Nacional Escocès. Els seus seients seran clau per fer Ed Miliband primer ministre.
L'ascens progressiu de l'SNP des del referèndum d'independència del 18 de setembre situa el nombre de diputats que obtindria entre els 52 de l'enquesta de The Guardian i els 56 de la de Lord Ashcroft. A Escòcia hi ha 59 circumscripcions i, per tant, l'abast de la patacada laborista pot ser dramàtic i de conseqüències històriques. I és arran d'aquests possibles resultats, i del pes de l'SNP a Downing Street, que es produeixen reaccions tant paradoxals com aparentment contradictòries.
Divendres, un dia després que Lord Ashcroft revelés les dades del seu sondeig, l'exprimer ministre toryJohn Major, com ja havia fet poc abans del referèndum d'independència, va brandar el fantasma del trencament de la unió i va demanar a Ed Miliband que descartés un pacte postelectoral amb l'SNP. No fer-ho és "vergonyós". "El laborisme ara ha de prendre una decisió –deia–. El partit ha de reunir el valor de les seves conviccions i ha de declarar obertament les seves intencions. Els britànics, al nord i al sud de la frontera, no mereixen ser enganyats." Major creu que una posició de força de l'SNP seria "una tragèdia en potència" que posaria en risc el futur de la unió, tant o més del que ho va fer el referèndum d'independència. Expressions encara més dures s'han vessat al Daily Mail i al Times.
Altres comentaristes, més clarividents i igualment unionistes, creuen tot el contrari: "Un acord entre el laborisme i l' SNP no amenaçaria la unió: l'enfortiria." Els escocesos, i especialment l'SNP, no podrien tornar a argumentar, almenys per un temps, que els anglesos governen els escocesos com si fossin vassalls. Segons aquesta interpretació, una victòria electoral aclaparadora de l'SNP a Escòcia podria ser, alhora, una derrota a la llarga en el seu objectiu d'aconseguir la independència.
En el cas de l'SNP, però, la tria ja ha estat anunciada. Si cal donar suport a algú, es decantaran per l'aspirant laborista, tot i que, com divendres apuntava Nicola Sturgeon, primera ministra d'Escòcia i cap del partit, sense arribar a una coalició formal. La possibilitat que els mateixos escocesos que fa uns mesos feien campanya per la independència siguin els kingmakers de la propera legislatura de Westminster preocupa uns sectors de l'establishment britànic. Alhora, i paradoxalment, en tranquil·litza uns altres. Sempre a partir de l'anàlisi de què és més perjudicial o convenient per a la unió.
El Partit Laborista d'Escòcia va celebrar abans d'ahir una trobada especial d'un dia per ultimar els detalls de cara a la imminent campanya electoral, que començarà el darrer dia de març, vint-i-quatre hores després de la dissolució dels Comuns. La trobada laborista oscil·lava entre dos pols poc menys que irreconciliables. No fer massa sang contra els nacionalistes, per si de cas els necessiten per regnar a Downing Street, però fer-ne prou per dir a un electorat que sembla que els ha girat l'esquena que el vot a l'SNP és, a la pràctica, un vot per a Cameron. Un missatge poc clar i de difícil penetració.
El cert és que la jornada de feina laborista no pot arribar en un pitjor moment quant a expectatives de vot del partit, si més no, a Escòcia. Dimecres passat, dues enquestes diferents, l'una publicada al diari The Guardian, i l'altra difosa per l'extresorer del Partit Conservador Michael Ashcroft, Lord Ashcroft —un home de negocis amb una fortuna que supera els mil milions de dòlars i que, entre altres activitats, es dedica a la demoscòpia, amb resultats sempre sorprenentment encertats—, confirmaven que cap dels dos grans partits (tories i laboristes) tindrà majoria absoluta als Comuns.
Tots els sondejos, de fet, presenten els conservadors i els laboristes molt
a prop de l'empat tècnic. En conseqüència, Westminster s'encamina cap al trencament del bipartidisme (amb el concurs, sempre en segon pla, dels liberal demòcrates) tradicional de la política britànica posterior a la Segona Guerra Mundial. I d'acord també amb la majoria de les enquestes, a més de les ja comentades, les eleccions del 7 de maig obren la porta a un nou actor fonamental, el Partit Nacional Escocès. Els seus seients seran clau per fer Ed Miliband primer ministre.
L'ascens progressiu de l'SNP des del referèndum d'independència del 18 de setembre situa el nombre de diputats que obtindria entre els 52 de l'enquesta de The Guardian i els 56 de la de Lord Ashcroft. A Escòcia hi ha 59 circumscripcions i, per tant, l'abast de la patacada laborista pot ser dramàtic i de conseqüències històriques. I és arran d'aquests possibles resultats, i del pes de l'SNP a Downing Street, que es produeixen reaccions tant paradoxals com aparentment contradictòries.
Divendres, un dia després que Lord Ashcroft revelés les dades del seu sondeig, l'exprimer ministre toryJohn Major, com ja havia fet poc abans del referèndum d'independència, va brandar el fantasma del trencament de la unió i va demanar a Ed Miliband que descartés un pacte postelectoral amb l'SNP. No fer-ho és "vergonyós". "El laborisme ara ha de prendre una decisió –deia–. El partit ha de reunir el valor de les seves conviccions i ha de declarar obertament les seves intencions. Els britànics, al nord i al sud de la frontera, no mereixen ser enganyats." Major creu que una posició de força de l'SNP seria "una tragèdia en potència" que posaria en risc el futur de la unió, tant o més del que ho va fer el referèndum d'independència. Expressions encara més dures s'han vessat al Daily Mail i al Times.
Altres comentaristes, més clarividents i igualment unionistes, creuen tot el contrari: "Un acord entre el laborisme i l' SNP no amenaçaria la unió: l'enfortiria." Els escocesos, i especialment l'SNP, no podrien tornar a argumentar, almenys per un temps, que els anglesos governen els escocesos com si fossin vassalls. Segons aquesta interpretació, una victòria electoral aclaparadora de l'SNP a Escòcia podria ser, alhora, una derrota a la llarga en el seu objectiu d'aconseguir la independència.
